La ley de Murphy aplicada al empleo

Bien sabemos todos que cualquier tema relacionado con el empleo es complicado y confuso, pero también vale la pena tener buen humor, sin más ánimo que sonreir un poco. Así pues, resultó que aquel "optimista" de Murphy y algunos colegas suyos tenían algunas teorías relacionadas con el empleo y sus derivados. Algunas de ellas son:

• Principio de Hoffstedt sobre el empleo: La confusión crea empleo.
• 2ª Teoría de Loftus sobre la contratación de personal: La contratación de personal constituye un triunfo de la esperanza sobre la experiencia.
• Primera Ley de Parkinson: Cualquier trabajo se expande hasta agotar el tiempo destinado a que se haga.
• Axioma del salario: El aumento del salario es suficiente para pagar más impuestos, pero no para incrementar la cantidad que se lleva a casa a finales de mes.
• Lamento de Harris: Los buenos puestos de trabajo ya están ocupados.
• Ley de Edwards sobre el esfuerzo/tiempo: Esfuerzo x tiempo = constante.
  Dado un tiempo inicial grande para hacer algo, el esfuerzo inicial será pequeño.
  A medida que el tiempo se aproxima a cero, el esfuerzo tiende al infinito.
  Corolario: Si no fuera por el último minuto, no se haría nada.
• Ley especial: La mesa de trabajo siempre está más desordenada que ayer.
• Principio de Tillis sobre organización: Si lo archiva, sabrá donde está, pero nunca le hará falta. Si no lo archiva, lo necesitará, pero nunca sabrá donde se encuentra.
• Ley de CONNOR: Si hay un documento confidencial, alguien se lo dejará en la fotocopiadora.
• La regla 90/90 de programación de proyectos: El primer 90 por 100 del trabajo requiere el 10 por 100 del tiempo y el último 10 por 100, el 90 por 100 restante.
• Ley de Quile sobre la consulta: Le ofrecerán un trabajo con salario más elevado cuando no tenga tiempo para hacerlo.

Es posible que alguien se sienta identificado con alguna de estas afirmaciones. Si son muchas, lo siento, tienes mala suerte pero alegrate, porque tu suerte puede mejorar. Si son poquitas, enhorabuena porque la fortuna te sonríe, ahora reza para que no te abandone.

Para que no pueda haber malos rollos con el origen de dichas afirmaciones, diré que todas ellas las he encontrado en un libro llamado "La ley de Murphy" de Arthur Bloch (curiosamente no lo escribió el propio Murphy sino una subcontrata... je, je, cosas del empleo).

Ruta de Calidad Solidaria. Presentación

INEM: Oficina Virtual

¿Habéis explorado la oficina virtual del INEM?. Hoy, Andreu Horrach me explicaba que tenía nuevas prestaciones que pueden ser útiles para el usuario.

La pega de estos procesos administrativos por internet es que el primer paso para disfrutar de ellos es un trámite más, y no siempre apto para gente poco habituada a las TIC. Hay que obtener el certificado digital. A mi mismo siempre me ha dado una pereza enorme, aunque sé que me sería muy útil y que tampoco es para tanto.

Me planteo la posibilidad de que un par de técnicos se metan en el tema y prueben las prestaciones de esta oficina. Después podríamos pensar en, incluso, diseñar e impartir breves seminarios para usuarios. En definitiva ¿no es una tarea para un orientador facilitar a los usuarios el acceso a los recursos relacionados con el empleo?

Ahí queda la idea. Se agradecen comentarios al respecto.

Exemple d'empresa no laboralment responsable. Video

“... Y ahora veremos un ejemplo radical de una empresa que NO es responsable laboralmente…

¿Qué os parece? ¿Os gustaría trabajar allí?... a mi no… Intuimos por el video que una empresa que echa a los trabajadores por la ventana no debe ser un sitio responsable laboralmente… no quiero que la reflexión final que saquéis sea que, una empresa laboralmente responsable es la que no lanza al vacío al personal o sencillamente no discrimina a ciertos colectivos en los procesos de selección, no es sólo eso, no es cumplir únicamente con la normativa legal… ser una empresa laboralmente responsable es contratar a personas con dificultades de inserción en el mercado laboral, es impulsar medidas de conciliación de la vida laboral y personal para sus trabajadores, es tener en todos sus niveles de la pirámide salarial a mujeres trabajadoras, es…”

Extracte de la presentació de l’ifoc dels resultats obtinguts amb l’actuació Ruta de Qualitat Solidària en el marc de la trobada transnacional amb el soci alemany

Projecte HOLA

Intentant averiguar més sobre fundación ctic , una entitat que ens ha demanat informació dels productes desenvolupats amb la Ruta de Qualitat Solidària, he linkat a projecte HOLA (Herramienta para la Orientación Laboral de Asturias).

He navegat tan sols un parell de minutets però té molt bona pinta.

Formació nous jaciments d’ocupació (II) Continguts

Coses amb les que em qued:

Possibilitat de compartir tot un dia amb una persona, que tot el coneixement que transmet ho fa des d’un punt de vista empresarial i de reflexió sobre aspectes que a la resta ens poden passar per alt ( i això no està a cap apunt ni document).

Apunts varis:

Estratègia fàcil de venda: baixar preus, estratègia atractiva de venda: valoritz el producte/servei oferint variants que no ofereix la competència, faig un producte diferent i cobr més.

El mon de les empreses és un mon d’extrems si pot guanyar guanyes molt, si perds pots perdre molt.

Lectures recomanades I: compitiendo por el futuro i liderando la revolución.

El dafo no és estàtic, és una eina de reflexió per anar perfilant la idea de negoci.

Debat I Plans d’empresa “instrumentals”, els ha de fer el tècnic o s’ho ha de currar també l’emprenedor? Ell opina que també, jo no. No estic d’acord, però m’ho apunt, a reflexionar s’ha dit.

Si la economia va bé compram cotxes, si la economia va malament compram sabates.

En el cas de la distribució del servei, el servei es produeix i s’ofereix a la vegada (ex avió 4 seients lliures són 4 seient perduts).

Exemples de negoci únicament en la distribució e-bay, pepecar.

Model de Zara de rotació de productes, si ho veus i no ho compres no ho tornes a veure.

Qualitat és oferir el producte/servei de forma estandarditzada (sempre igual i de la mateixa forma).

La qualitat té tres estadis, control de la qualitat, assegurament de la qualitat (ISO), excel·lència empresarial (EFQM). Per escometre el tercer estat he d’haver fet el segon ( No estic d’acord però ens estarem equivocant?).

El 2’5% de les vendes es venen a compradors que estan disposats a pagar qualsevol cosa ( playstacion 3).

Lectures recomanades II autonomia financiera i el cuadrante del cashflow.

Si fix els preus per la competència, em condicion al mateix comportament de mercat de la compt. , si fix el preus per el cost pot esser deixi de guanyar.

Límits a l’hora de pujar preus; competència perfecta; la competència, competència imperfecte, a més a més la percepció.

Debat II publicitat als mitjans convencionals, ell opina que depèn ( i la resta també), jo opin que no. No he de ser tan radical? A reflexionar també.

I més cosetes que se m’escapen i que supòs que estan a algun arxiu del meu subconscient.

Postentrades; Uns altres títols vàlids Una de cal Y otra de arena

Formació nous jaciments d’ocupació (I) Valoració

La iniciativa de Lara Croft de retornar la informació dels cursos de formació als que ha assistit, als altres tècnics de la unitat, em sembla molt interessant. Intentaré aplicar-me es conte i fer ho jo també a partir d’ara.

Avui he assistit a la segona sessió Anàlisi i avaluació de l’oferta dintre de la formació en nous jaciments d’ocupació, detecció i disseny d’iniciatives que està inclosa en el pla formatiu pels adls.

El formador ha estat en Josemi, antic tècnic de l’ifoc, i que ens va deixar per montar direx.

Abans d’entrar en matèria, la meva opinió ( i l’expòs perquè també ho he reflexat al qüestionari d’avaluació) és que el contingut de la sessió no ha tingut massa relació amb l’objectiu de la mateixa. Si avui havíem de sortir de la conselleria sabent identificar si els nous jaciments d’ocupació son viables com a negoci, realment ens hem anat sabent més d'aspectes teòrics que conformen un pla d’empresa. Com a exemple, hem estat parlat durant vàries hores sobre direcció comercial (que si que és important per a un projecte empresarial d’un emprenedor) quan no és un aspecte relevant a analitzar des d’un punt de vista de corporació local.

Una altra mancança ha estat la documentació aportada, la podeu trobar clickant aquí i aquí , ell mateix ha dit que l’havia davallat de rincondelvago i ho ha comentat per demostrar-nos que tot està a la xarxa i que ho hem de fer servir com a recurs... molt bé per la sinceritat però no ha colat ( me l’apunt com a frase comodí alternativa a “ho sent però no he tingut temps de preparar-me la sessió).

En conclusió, deixant de banda aquests dos aspectes ( en resum“yo he venido a hablar de mi libro” i “yo la hago a pelo siempre ( la formació es clar) ), es fet de contar amb una persona com en josemi sempre es profitós, però ho seria més si hagués una currada prèvia.

Jornada Formativa: certificació de formació ocupacional. Acreditació de Qualificacions.

Data: 06 de març de 2007

Programa:
1. El sistema de formació professional: introducció, antecedents i marc normatiu (Inmaculada Gómez /UIB).
Presentació: http://treballiformacio.caib.es/portal/m4ent/j_focup/immaculada_gomez.pps

- Dona un repàs a la història de la formació professional a Espanya, primeres lleis, primers acords,...
- El marc normatiu actual de la formació professional és:
- 2002 La llei 5/2002 de qualificacions i FP. Llei de qualitat de l’educació.
- 2003 Reial Decret regulador FC. Catàleg Nacional de Qualificacions Professionals (RD 1128/2003 modificat per RD 1416/2005).
- 2006 LOE Llei Orgànica 2/2006 d’educació. RD 1558/2006 desembre, Centres Integrats de FP
- 2006 Acord de formació professional per a l’ocupació.

- Destacar els subsistemes de formació professional i el sistema nacional de qualificacions professionals.

- Els perfils professionals dels títols vindran determinats per les qualificacions del Catàleg Nacional de Qualificacions professionals.

2. Certificats de professionalitat: acreditació de la formació professional no reglada. (Rosa Giner/Direcció General de Formació).
Presentació: http://treballiformacio.caib.es/portal/m4ent/j_focup/carmen_oliver.pps

- Rosa Giner Lloret (actualment treballa a la Conselleria de Treball i Formació, és la persona de referència per consultar sobre els certificats de professionalitat) Email: rginer@dgform.caib.es. Tel. 971 17 63 00 / ext. 64599
- La normativa que regula el certificats de professionalitat són:
i. Reial decret 1506/2003, de 28 de novembre, pel que s’estableixen les directrius dels certificats de professionalitat (BOE núm. 302, de 18 de desembre de 2003).
ii. Orden TAS/470/2004, de 19 de febrer, per la que es desenvolupa el Reial decret 1506/2003 (BOE núm. 50, de 27 de febrer de 2004)
- Aquest darrer indica que s’han de convocar proves a nivell nacional (per comunitats autònomes) a fi d’aconseguir els citats certificats de professionalitat. Fins ara l’única comunitat que les ha convocat ha sigut la Junta de Galícia (febrer 2007). No se convoquen perquè són molt cars (s’ha d’organitzar tribunals,...). Se publiquen al BOE i es poden presentar persones de qualsevol comunitat autònoma.
http://www.aprendemas.com/Noticias/html/N1689_F30082006.HTML
- I què és un Certificat de professionalitat: un mecanisme legal per acreditar les competències professionals adquirides mitjançant accions de formació professional ocupacional, programes d’escoles taller i cases d’oficis, contractes d’aprenentatge, accions de formació continua, experiència laboral o altres vies no formals de formació.
- La disposició transitòria primera de l’Orden TAS/470/2004 diu que totes les accions formatives que se varen fer abans del dia 19 de desembre de 2003 i que compleixen amb el mòduls definits i el continguts del perfil professional de l’ocupació, indicats per l’INEM; la Conselleria de Treball i Formació pot emetre un certificat de professionalitat, i quedaran registrats en el Registre General en el Servei Públic d’Ocupació Estatal.
http://www2.inem.es/sggfo/formacion/certificados_profesionalidad.asp
- Hi ha un total de 600 Certificats de Professionalitat, on destaquen les especialitats d’: Auxiliar d’ajuda a domicili; prevencionista de riscs laborals; tècnic de sistemes microinformàtics;...

3. Qualificacions professionals. El reconeixement de les competències professionals (Carme Oliver/Institut de Qualificacions Professionals).
Presentació: http://treballiformacio.caib.es/portal/m4ent/j_focup/rosa_giner.pdf

Carme Oliver és la directora de l’Institut de les Qualificacions Professionals IQPIB http://iqpib.caib.es/user/info/index.ca.htm
- Decret 104/2001, de 20 de juliol, de creació de l’IQPIB. Adscrit a la Conselleria d’educació i cultura.
- L'Institut de Qualificacions Professionals de les Illes Balears és l'òrgan encarregat de definir l'estructura de les qualificacions, i establir i mantenir el sistema integral de les qualificacions professionals a les Illes Balears.
- Una qualificació professional és el conjunt de competències (coneixements i capacitats) vàlides per l’exercici d’una activitat laboral que poden adquirir-se a través de la formació o de l’experiència en el treball. Les qualificacions s’agrupen en 26 famílies professionals i 5 nivells.
Les Qualificacions Professionals incloses en el Catàleg Nacional de Qualificacions Professionals (CNCP) són les següents:


El CNCP és el referent per:
- la formació: Títols de formació professional; certificats de professionalitat; accions de formació continua.
- l’avaluació i acreditació de la competència: adquirida per la experiència laboral; adquirida a través de l’aprenentatge no formal.

Les qualificacions professionals en el context europeu venen definides:
- Directiva 2005/36 del Parlament europeu i del Consell relatiu al reconeixement de qualificacions professionals: mobilitat laboral en l’espai europeu per a professions regulades, que requereixen una acreditació per a l’exercici de la professió (DOCE de 30/9/2005)
- Proposta de recomanació del Parlament europeu i del Consell relativa a la creació del Marc Europeu de Qualificacions per a l’aprenentatge a llarg de la vida. Nivells comuns de referència i transferència de crèdits de formació entre països (5/9/2006)
- Comunicat Helsinki. Definir les prioritats futures de la Formació professional (5/12/2006).

Escenari normatiu del Sistema Integrat de qualificacions i Formació Professional: Les caselles ombrejades en gris fosc és normativa pendent d’elaboració i les de color gris clar estan pendent de modificació.